26 oct. COS, ACCIÓ I DISCURS: DESOBEDIÈNCIA
En motiu de la celebració del Dia Internacional contra la violència de gènere, enguany s’ha apostat per incidir en un valor per si mateix vertebral en el moviment feminista, com és la desobediència. Des de Dona, volem compartir, a través de la seqüència de quatre publicacions, un recorregut per les grans fites en la història de la lluita feminista, relacionats amb aquesta acció. Iniciem amb aquesta entrada a manera d’escombratge evocador per a avançar-nos en el tema i convidar-vos a compartir reflexions. El binomi desobediència civil i pública versus democràcia institucional real ha estat un dels paradigmes essencials al llarg de la història en els grans moviments pels drets humans. És en el cas del feminisme, ja no pel seu paper en el moviment com l’eclosió actual, que dóna una dimensió crucial fonamental i impulsora que s’ha projectat en tots els moviments socials futurs.
Hi ha tres moments històrics crucials que expliquen i construeixen aquest consens: el moviment de les sufragistes que, per primera vegada i de manera impulsora, posen en evidència la “pseudo-representativitat” de la democratització. Apuntaven ja els esbossos de les fissures del contracte social de Locke, on les dones sofreixen l’opressió com altres minories dels poders institucionalitzats representatius i ens reclamaven a un paper de cossos reproductors. Van ser les pioneres d’un moviment de desobediència civil, el paper de la qual és de rabiosa fonamentació en la nostra lluita més actual.
La segona fita crucial va arribar amb la revolució sexual dels 70, on la dimensió cos- diàleg és utilitzat pel moviment feminista per a posar l’èmfasi en la denúncia i posar en evidència les esquerdes del propi sistema neoliberalista. Si bé Hannab Arendt posa l’accent en la possibilitat transformadora de la nostra autoconsciència i el social s’instaura en els salons, és l’activisme a través de la desobediència amb la crítica a la realitat del món de la moda femenina. La defensa dels drets naturals de la dona, la lluita en l’àmbit reproductiu i el paper de figures com Lucy Stone amb el seu desafiament al sistema a través del primer matrimoni entre dones, possibilita la dimensió de la desobediència com a factor clau de la lluita feminista.
Ja en una primera etapa, les sufragistes van utilitzar la desobediència per a ressaltar les fissures del sistema patriarcal. En la nostra segona parada la revolució sexual dels 70 va posar en evidència les esquerdes d’aquell. És la nostra tercera fita històrica amb FEMEN, la revolució de primaveres àrabs, el 8M i el moviment Me Too, on aquest esdevenir històric de la desobediència adquireix el seu paper d’eclosió. La lluita ja no es denuncia o es posa en evidència a aquelles i aquestes esquerdes, sinó que nosaltres mateixes estem cridades a obrir i saltar per l’aire.
L’activisme feminista ha estat conformat per desobediències que busquen desmantellar l’ordre sexual, social i laboral autoimposat. Amb una dimensió mobilitzadora qüestionem la legitimitat existent per a crear renovats espais participatius que facilitin la construcció d’identitats col·lectives impulsores d’una societat més justa i igualitària.
Obrim les esquerdes.