I és aquí en aquesta mar eterna d'art on la genialitat ha transvasat múltiples paradigmes; on el feminisme avui i ara com a moviment social imparable s'erigeix en un focus de gran ressonància en el panorama actual i futur de la cultura flamenca.
Temes sempre presents com l’obertura de la pròpia producció artística a dones, la necessitat de referents femenins en l’instrumental, la introducció de temàtiques des del femení o la reflexió de la gradual poca presència de públic femení en aquestes anteriors últimes dècades, vénen a evidenciar la necessitat transformadora i la importància d’obrir la porta a referents de creació.
R(oles) Flamenc, Al Pati! des de la pròpia obertura a la participació en la producció artística en aquesta edició amb Dona Cançó, com a la posada en escena amb tot un elenc de noves i consolidades figures que estan hissant amb valentia i respecte el seu procés creatiu cap a aquest horitzó es converteix en aquesta edició en una referència rotunda del valor d’aquesta simbiosi única des del flamenc al feminisme i viceversa; on s’obre pas un flamenc trencador amb el binari, ric, divers i lliure
És cert que el flamenc des del seu origen sempre va caminar més del costat del dissident i el feminisme com a moviment de lluita i reivindicació ve a fer eclosió un moment de reflexió col·lectiva crucial; però sens dubte és només a través de l’art quan aquest procés amb el qual iniciem aquesta entrada adquireix la seva empremta universal per a passar del col·lectiu a la riquesa de la nostra pròpia identitat cultural. En aquesta aposta R(oles) Flamenc, Al Pati! i Nou Barris ve a reivindicar-se com un moment, un espai, una temptativa oberta al fet que l’art flamenc ho transcendeixi i ho apropiï.