04 ag. La quarantena ens enxampa essent totalment nòmades en terres llatinoamericanes.
Lluny de la nostra terra, la família, sense el privilegi de tenir una casa pròpia, i depenent completament del nostre treball artístic per continuar amb sentit el nostre viatge per Mèxic i un destí ambigu que en aquell moment era Costa Rica.
Tot, cada vegada semblava ser més surrealista, quan de sobte, ens van anul·lar per primera vegada un espectacle a causa de la Covid.
Havíem fet un recorregut de 12 hores per anar a actuar al Museu Infantil de Oaxaca i, quan ja estàvem allà, la realitat del que estava passant al món ens va caure a sobre.
Van ser moments difícils, ja que com totes les artistes, teníem una gira programada, i en el nostre cas, un viatge que estava per concloure el seu cicle en el “Festival de Payasas Vabieka 2020” (també cancelat) amb moltes esperances, per tancar les portes amb il·lusió, compartir amb les companyes, i arribar a terres Catalanes.
Decisions, incertesa, canvis. Havíem d’actuar ràpid i pensar amb la màxima claredat. Tot estava anant a ritme huracanat, i nosaltres, per dins, érem un mar agitat, sense possibilitat de poder pensar amb fermesa. Estàvem al Sud del país, i tot plegat, ens vam llençar a fer un viatge amb bus de 24 hores abans que el món s’aturés del tot -encara que aquí a Mèxic, al final, mai s’ha acabat de parar, a causa d’un context i una realitat completament diferent de la d’Europa, on la mort i la inseguretat vital, és una qüestió del dia a dia.
Farà tres mesos d’aquests primers desencants. Avui, 30 de maig, teníem un vol programat per arribar a Madrid, i encara seguim aturades a terres Mexicanes, amb totes les dificultats que suposa ara agafar vols i fer grans moviments.
Hem tingut sort i l’abundància ens acompanya, ja que, gràcies a la nostra xarxa afectiva, estem podent tenir un punt d’estabilitat i poder integrar tota aquesta experiència amb calma i arrels.
En l’àmbit artístic i des de la nostra situació de la pallaseria llatinoamericana, durant aquest temps ens hem estat reunint totes les pallasses virtualment per debatre com adaptar-nos a aquesta situació i millorar amb les eines que tenim ara mateix. Hem fet “varietés” i ens hem retroalimentat entre nosaltres mateixes, mirant els nostres espectacles (a través de plataformes virtuals) nascuts en aquesta quarantena i aconsellant-nos per millorar.
Com a Payasas Cirkulando, també hem creat nous números, i sobretot un personatge molt divertit… “las payasas de antaño”. I, el millor de tot, és que hem tingut el temps i l’estabilitat (que en un viatge no tens) per crear el documental “RISISTENTES, El clown desde los feminismos latinoamericanos”.
Durant aquests mesos, hem tractat de reinventar-nos, buscant noves formes de seguir florint, junt amb la primavera. I tot i que trobem a faltar les places i els escenaris, sabem a dins nostre que totes les artistes som éssers potencialment creatius i l’art seguirà expandint el seu riu natural i adaptant-se als nous canvis per abraçar les formes màgiques del món.
Autores:
Payasas Cirkulando
El contingut inclòs en aquesta columna d’opinió és d’exclusiva responsabilitat del seu autor, i no reflecteix necessàriament la línia editorial ni postura del D. C.