19 març MANIFEST 8M – “Allò que és cultural és polític”
Als anys 70, les feministes radicals van deixar clar que allò que és personal també és polític. Van denunciar que l’opressió de les dones no es limitava a l’àmbit laboral o legal, sinó que travessava la vida quotidiana: la família, la sexualitat, la maternitat o la violència masclista. Espais que fins aleshores es consideraven privats es van revelar com a estructures fonamentals de la dominació patriarcal.
Però si allò que és personal és polític, allò que és cultural ho és encara més. La cultura és l’escenari on es construeixen els imaginaris col·lectius, on es decideix què es normalitza i què es margina, quines veus són escoltades i quines són silenciades. Quan la cultura reprodueix discursos masclistes i classistes, reforça la desigualtat. Però quan esdevé un espai de qüestionament i resistència, pot ser una eina poderosa de transformació social.
Transformar la cultura per transformar el món
La cultura mai és neutral. A través de la cultura es legitimen identitats, es perpetuen narratives o es transformen paradigmes. Cada llibre que publicat, cada cançó interpretada, cada obra d’art creada té un impacte en la societat. Històricament, la cultura ha estat un instrument al servei del patriarcat, excloent les dones i les dissidències, relegant-les a papers secundaris o esborrant-les de la història.
Però també sabem que la cultura pot ser una eina de lluita. Quan en prenem consciència, podem subvertir els codis establerts, trencar amb els discursos dominants i imaginar noves realitats possibles. Crear cultura no és només donar veu a qui ha estat silenciada, sinó construir un nou imaginari col·lectiu basat en la diversitat, el respecte i la justícia social.
Per això, reclamem:
Un compromís real amb la redistribució del capital cultural → L’accés a la cultura no pot ser un privilegi de classe, sinó un dret garantit per les polítiques públiques.
Més espais per a la cultura feminista i comunitària → Les institucions han de donar suport i recursos a iniciatives que fomentin la creació col·lectiva, la memòria històrica feminista i l’expressió artística de les dissidències.
El reconeixement de les treballadores culturals → Exigim condicions laborals dignes per a artistes, creadores, tècniques i professionals de la cultura. No volem més precarietat en nom de la vocació.
Una cultura que qüestioni, transformi i no reprodueixi violències → Reivindiquem una cultura que no només distregui, sinó que incordi, qüestioni i generi pensament crític.
Dona Cançó és cultura feminista
Aquest març, Dona Cançó i moltes altres veus feministes ens mobilitzem per ocupar els espais culturals i transformar-los en espais de resistència i canvi. Concerts, espectacles, contacontes, debats i tallers són les nostres eines per demostrar que la cultura no només diverteix i emociona, sinó que també transforma i lluita.
Cada escenari que ocupem, cada història que expliquem, cada nota que sona és un acte de resistència. Perquè allò que és cultural és polític i transformar la cultura és, també, transformar el món.
Suma’t a la lluita! Comparteix aquest manifest i fes sentir la teva veu!