02 nov. Ni Feminista Ni Machista – Recomendado – series que tratan de violencia hacia las mujeres
ntre els nostres suggeriments no només hi tenim els llibres de la biblioteca virtual de què vam parlar en els primers lliuraments de la nostra secció Ni Feminista Ni Machista.
Si encara no les has llegit et deixem aquí la primera i aquí la segona.
Aquesta vegada volem parlar de sèries que estan tenint molt d’impacte pels temes que tracten relacionats amb la violència vers les dones.
The Handmaid Tale” (El conte de la serventa)
La primera sèrie que considerem d’alt impacte a l’hora d’explicar la sistemàtica relegació de la dona a les taques de reproducció i servei a casa és “The Handmaid Tale” (El conte de la serventa).
Treta de la novel·la homònima, explora com se’n surten en el futur les dones subjugades en un règim totalitari i pseudo teocràtic que governa la República de Gilead, el que havien estat els Estats Units d’Amèrica. Les lleis que marquen tipus de vestit diferents tenen un paper fonamental en la imposició del control social dins de la nova societat. La majoria de la població ha esdevingut estèril, i les criades són dones esclavitzades destinades a engendrar els nous ciutadans. La història es narra des del punt de vista de la Offred (of Fred, de propietat d’en Fred), una dona fèrtil, que ha estat esclavitzada com a serventa, després d’intentar fugir al Canadà.
Fa uns dies, en la seva intervenció “Mirar al Futur” al marc de la Biennal de Pensament la mateixa autora ens contextualitzava el període en què va escriure la novel·la:
El llibre es publica el 1985 als EUA, però necessitem fer un petit pas enrere. Als setanta la segona onada del Feminisme reclamava igualtat de drets per a les dones, que poguessin tenir un compte bancari sense autorització d’un home de la família, que tinguessin els mateixos sous que els homes per les mateixes feines. Tot just acabàvem de sortir dels cinquanta on es volia que la dona es quedés a casa, es controlaven els naixements, les minifaldes estaven prohibides, van sorgir arreu comunitats de hippies…
La rebel·lió i la resposta feminista, amb aquesta segona onada, va ser contundent.
Als anys vuitanta, als EUA, va haver-hi un retrocés dels drets de gènere. No oblidem que durant aquesta dècada el president dels EUA era Reagan i des dels primers moments de mandat, va promoure iniciatives immensament populars entre la classe conservadora del país.
I és aquí, als principis dels vuitanta, quan la Margaret Atwood va començar a escriure “El conte de la
serventa” mentre es trobava a Berlín de l’Oest en plena Guerra Freda.
El llibre es va publicar el 1985, amb un govern conservador al poder, i és irònic que HBO estrenés la sèrie estant Trump al govern, un individu que ha mostrat des del minut u la seva misogínia i el seu racisme de la manera més oberta.
Tot i que no ha passat, com diu la Atwood a la seva conferència a la Biennale, amb les noves onades de la ultradreta la història de la Serventa està cada vegada més a prop de la realitat que de la ficció.
Només cal veure el que està passant aquests dies a Polònia… on les dones, enrabiades, surten al carrer per protestar per la pèrdua de drets i llibertats!
És una sèrie que ens va inspirar des del principi, tant, que d’alguna manera ens hi vam identificar en una de les actuacions de la Coral Performance MeToo el 2019.
“Big Little Lies”
La segona sèrie que us volem suggerir és “Big Little Lies” una adaptació de David E. Kelly per a HBO de la novel·la de Liane Moriarty, que ens mostra la vida de dones Madeline (Reese Witherspoon), Celeste (Nicole Kidman) i Jane (Shailene Woodley) que aparentment tenen vides perfectes en una ciutat encantadora, amb un entorn perfecte, però que en la intimitat de casa seva viuen maltractaments i violència. Durant tota la primera temporada de la sèrie, la trama se centra en un crim, que només al final es revela, però allò que és interessant evidenciar és el fenomen anomenat “Victim Blaming” és a dir, culpar la víctima.
No volem fer massa “spoilers”, ja que desitgem que veieu la sèrie amb els vostres ulls i l’analitzeu amb el vostre criteri, però els que sí que ens agradaria ressaltar, evidenciar i valorar molt positivament d’aquesta sèrie, és la sororitat entre les protagonistes.
Sororitat és una paraula que ve del llatí “soror” (germana) en comptes de “frater” (germà) i està composta segons el mateix patró lingüístic i és allò que les uneix cada cop més amb el progressar dels episodis.
Fent cerca a la xarxa, he trobat un article de la Henar Alvarez on ella analitza aquesta ficció des del punt de vista de la sororitat i ens explica molt bé perquè ens enganxa tant.
La sororitat trenca de net amb la narrativa “clàssica” a què estem sotmeses i sotmesos des de ben petit(e)s que busca enfrontar les dones entre elles i on el que ho arregla tot i salva el món és un home. Per posar un exemple, Blancaneu, és víctima de la persecució d’una altra dona que la vol matar, només perquè és més guapa i jove.
No et perdis el proper lliurament d’aquesta secció, on analitzarem més series!