23 nov. Ni machista ni feminista? Si nunca te has visto una serie aquí te pasamos la lista 2
Unbelievable
La tercera sèrie, aquesta vegada de Netflix, és “Unbelievable” i es connecta a la de Big Little Lies de la qual vam parlar en el darrer lliurament d’aquesta secció, sobretot al principi, pel qüestionament que es fa de les paraules de la víctima d’una violació quan ho explica als policies (homes) encarregats de la investigació.
(Unbelievable), la minisèrie basada en l’article de recerca “An Unbelievable Story of A Rape” (Una història increïble d’una violació) que va rebre en 2016 un premi Pulitzer en la categoria de Reportatge explicatiu. El cas real que van reconstruir els periodistes Christian Miller i Ken Armstrong va ser el de Marie Adler, una jove de 18 anys que va ser violada al seu apartament i que, en denunciar el crim, va haver de sumar al trauma de la seva experiència una situació de total desemparament i d’assetjament per part dels policies encarregats de processar la seva denúncia. Com espectadora, de seguida et sents impotent i pots arribar a entendre com de vulnerable es pot sentir una víctima de violació i de com els mecanismes d’autodefensa del subconscient poden portar-la a canviar la seva declaració quan veu que ningú la creu.
“Unbelievable”, que parla d’un violador en sèrie, es torna interessant quan tres dones detectives de la policia de diferents districtes s’uneixen per resoldre el cas, i per suposat, ho fan, juntes.
Tot i així, no ens volem centrar en el desenllaç de la sèrie, sinó en com les dones protagonistes tracten el tema, de com s’adrecen a les víctimes entenent les seves pors, els seus traumes i respectant els seus temps i ritmes alhora de explicar els fets.
Els personatges de les dones són molt realistics, potents i propers i -tot i que es tracta de ficció- denuncien la manca gairebé total d’empatia cap a les víctimes de violència de gènere i s’hi enfronten canviant la manera de treballar en un cas d’aquesta mena.
En la realitat, i més exactament en aquest país, que culpabilitza la víctima, la qüestiona i la senyala quan “no sembla tan traumatitzada per la violació, ja que surt amb les amigues” (com al cas de “la manada” encara queda molt i molt camí per fer.
De positiu en podem treure que poc a poc som més dones les que es mouen per canviar el sistema, i cada cop serem més!
Mrs. America
La quarta sèrie de la qual volem parlar-vos en aquest lliurament és “Mrs. America”, disponible a la plataforma HBO en nou episodis.
La història ens narra el procés de creació (el 1923) i posterior revisió (anys setanta) de l’Esmena sobre la igualtat de drets de la Constitució dels Estats Units.
Aquí s’hi explica el moviment per ratificar l’Esmena sobre la igualtat de drets (ERA) i la inesperada reacció de Phyllis Schlafly, una dona blanca, privilegiada, coneguda com “l’amor de la majoria silenciosa”.
A través dels ulls de les dones de l’època, la sèrie explora com un dels camps de batalla més durs de les guerres de cultura dels anys setanta va ajudar a donar lloc a la Majoria Moral i va canviar per sempre el paisatge polític.
Cada episodi se centra en un personatge, començant per la mateixa Phyllis Schlafly que al principi està en contra del Moviment d’Alliberació de les Dones, ja que creu que vol instaurar un règim sexual revolucionari i finalment acabarà eliminant els privilegis de les dones.
Mentre la sèrie avança, els personatges que es creuen en el seu camí i les idees que busquen defensar faran a poc a poc canviar la mirada de la Phyllis Schlafly, que -recordem-ho- ve d’una realitat ultraconservadora de dretes i religiosa dels EUA.
Les idees d’empoderament de dones com Gloria Steinem, Betty Friedan, Shirley Chisholm, Bella Abzug i Jill Ruckelshaus, figures fonamentals de la segona Onada del Moviment Feminista Interseccional dels anys setanta, són el combustible perquè la igualtat de drets entre homes i dones sigui cada dia més real.
La tercera onada de la primera dècada del segle 21, amb el naixement del moviment #MeToo no hauria pogut prosperar sense aquest terreny fertilitzat per la batalla que es va produir als anys setanta entre la banda més conservadora del país i el Moviment Feminista.