28 juny Orgull LGTBI – Juny 28 – Entendre el que cal entendre!
"Les marxes de l'orgull tenen a veure amb els drets humans: empoderen a les persones LGBTI per a reivindicar els drets i les llibertats que se'ls neguen, així com l'espai públic del qual sovint les hi exclou."
Homofòbia… LGTBI-fòbia… lesbofòbia… transfòbia… Et sonen?
Sabies que a quatre de cada 10 països ser homosexual és un delicte castigat amb presó i fins i tot a pena de mort?
Quan vius la teva homosexualitat d’una manera lliure i les persones que t’envolten: família, amics, companys de treball o estudi, clubs, associacions, etc. accepten o almenys respecten la teva identitat de gènere segurament penses que ja exerceixes el teu ple dret de viure la teva vida sexe-afectiva lliurement i pot ser que pensis que la lluita ja no és necessària i que les lleis estan de la teva part, la qual cosa et garanteix una vida digna i en llibertat.
Però si et pares a pensar i a observar amb detall, comences a adonar-te que alguns “amics” a penes accepten la teva forma de vida i eviten qualsevol xerrada sobre això, no volen saber res sobre aquest tema i mentre això es compleix són els teus “amics”. El mateix passa en els treballs o centres d’estudi on la gent interactua amb tu mentre no es parli de relacions sexe-afectives homosexuals perquè llavors es canvia de tema o hi ha silenci, les persones eviten aquestes xerrades. En els nuclis familiars sol passar que si el nucli més pròxim et dóna suport i et respecta, quan amplies el cercle trobes persones de la teva família que no volen saber res del tema, que a penes et saluden i mai et conviden a les seves reunions familiars. No poden evitar que prenguis aquesta decisió de vida, però sí poden relacionar-se amb tu, et discriminen.
Reflexiono sobre això quan s’acosta la celebració de l’Orgull LGTBIQ+ i començo a sentir que “ja no fa falta celebrar-ho”, que “ja hi ha lleis”, que “per què no se celebra el dia de l’Orgull heterosexual”, etc. Llavors penso: encara ens falta molt, moltíssim: molta gent no s’ha assabentat de res!
Necessitem continuar garantint la Igualtat de Gènere i el Dret a la Diversitat sexual perquè continuem sentint discursos homòfobs a les places públiques, continua havent-hi nens i nenes agredits i agredides als col·legis, persones discriminades a la feina i la pitjor conseqüència: persones que es treuen la vida perquè no poden suportar aquesta desigualtat i la pressió social que pateixen.
En definitiva penso que ja tot està explicat, que hem avançat a favor en la legislació, que li hem posat nom a moltes realitats i que ja ningú pot dir que “No ho entén” perquè no es tracta que el vulguis entendre, es tracta que cal entendre el que cal entendre. Entendre el dret a la diversitat, entendre que no tens dret a jutjar a ningú, entendre que la vida íntima de les persones no és assumpte de ningú més que d'elles, entendre que tots som iguals, entendre que la teva llibertat acaba on comença la de l'altre i que tots tenim dret a viure les nostres vides sexe-afectives com ens de la gana.
A més et comparteixo aquesta reflexió: t’has posat a pensar que si això passa aquí què passarà als països on l’homosexualitat encara és il·legal?.