03 març SI, ECOFEMINISTA! ACCEPTO CUIDAR EL MEU COS I EL MEU MÓN🌎
En aquest nostre recorregut els pulmons representen l’aire que respirem i d’una manera més extensa, l’Ecosistema.
Per això volem parlar avui de ecofeminisme i de com aplicar-lo a les nostres vides.
Â
Primer de tot, que és exactament l’Ecofeminisme?
Mary Mellor ho explica aixà a la introducció de “Feminismo y EcologÃa” (New York University Press, 1997).
“L’ecofeminisme és un moviment que veu una connexió entre l’explotació i la degradació del món natural i la subordinació i l’opressió de les dones. Va emergir a mitjan anys setanta al costat de la segona ona del feminisme i el moviment verd. L’ecofeminisme uneix elements del feminisme i de l’ecologisme, però ofereix alhora un desafiament per a tots dos. Del moviment verd pren la seva preocupació per l’impacte de les activitats humanes en el món inanimat i del feminisme pren la visió de gènere de la humanitat, en el sentit que subordina, explota i oprimeix a les dones”.
Per una banda és veritat que algunes ciutats estan començant a destinar cada cop més espai de qualitat als veïns i veïnes dels barris, amb parcs i zones verdes per jugar i passejar. Donar la possibilitat a la gent de fer exercici esdevé una inversió en la salut de les persones ja que les recomanacions per una bona salut sempre són: menjar bé i moure’s.
Segurament això és l’inici perquè la societat s’adoni de que aquestes zones milloren la qualitat de la vida, ja no només per l’estètica més trencadora respecte al gris que havia inundat les ciutats fins no fa gaire, sinó també perquè es treu trà fic contaminant de les zones habitades.
Amb pocs anys d’implantació a Barcelona, ja es veuen els primers resultats positius.
Per això exigim que l’urbanisme sigui atent a les necessitats de la societat, que es construeixi per les persones tenint en compte el medi ambient.
Nosaltres també hi podem posar un granet de sorra: podem apostar per energies renovables i netes, demanem materials ecosostenibles si hem de construir, apostem per energies renovables i netes a casa nostra.
Per altra banda, sovint oblidem que la moda és la segona industria més contaminant.
Les col·leccions de roba es suxeeixen amb la mateixa rapidesa amb la que els teixits es fan malbé amb l’objectiu de generar necessitats efÃmeres.
Pensem realment en lo que val una samarreta que nosaltres comprem per 4 duros.
Probablement, a l’altra banda del món hi ha dones i nenes cosint-nos la roba en situacions laborals bastant llunyanes del feminisme.
Estem en un moment en què moltes empreses tèxtils del territori han tornat a obrir tallers i fà briques molt més a prop de casa nostra i aposten, entre d’altres aspectes, per elaboracions menys contaminants, per teixits més sostenibles i a km0.
Una altra moda és possible, doncs.
Un tercer aspecte en el que podem agir com a individus és el menjar.
Cuidar-nos i cuidar l’ecosistema també passa pel nostre plat: cuidem el que mengem!
L’indústria agrÃcola s’ha tornat una de les explotacions més contaminants durant les darreres dècades.
El consum ha crescut de manera exagerada; si la demanda creix, creix l’oferta, però a quin preu? Mengem carn (i peix) a preus baixos, sÃ, pero de quina qualitat?
Seria ideal poder reduir al mà xim el consum de carn i peix, i si no ho podem fer, almenys probem de prioritzar productes de la nostra terra.
Escollim fruites i verdures de temporada i peix, ous, productes cà rnics de la zona. Ara existeixen cooperatives que et fan el cistell de la compra amb productes variats, frescos, de temporada i a KM0, és a dir, estalviant al medi ambient la contaminació causada pel transport.
Siguem capaces de trencar amb els hà bits que hem tingut fins ara, apostem per una revolució ECOfeminista!
Â