23 març Sí, Feminista! Accepto les meves mans i les teves, per a cuidar-nos millor
Avui “8M” (8 de març), celebrem una vegada més la data més important per al feminisme a escala mundial: Dia internacional de la dona.
A Dona Cançó aprofitem per a parlar de les nostres mans, en relació amb el fet de cuidar i de cuidar-nos.
En primer lloc com a dones, mares, filles, germanes, àvies, treballadores i un llarg etc., de noms que ens defineixen ens hem preguntat o hem reflexionat realment sobre aquest tema? Qui ens cuida o a qui cuidem? Com ens cuiden o cuidem? Des de quan ens cuiden o cuidem? En quines condicions ens cuiden o cuidem? Paguem bé perquè ens cuidin? Ens paguen bé per cuidar?, i moltes més preguntes que segur se us vénen al cap mentre llegiu aquestes línies.
Avui relacionem "les mans" com a instrument de la cura, perquè amb elles saludem, ens presentem, ens expressem, cuinem, netegem, acaronem, escrivim, donem copets reconfortants, acariciem, expressem l'amor, l'alegria i entrem en contacte físic amb qui cuidem i amb qui ens cuida.
Segurament si ens qüestionéssim a fons podríem realment sospesar si som plenament conscients d’aquesta realitat. Una realitat que cau pel seu propi i innegable pes vistes les actuals circumstàncies socioeconòmiques que vivim: bretxa salarial entre homes i dones, sostre de vidre, violència de gènere, vulnerabilitat, inseguretat, discriminació de gènere, major precarietat, etc.
No podem “tapar el sol amb un dit” diu la dita popular i sembla que en aquest cas es compleix rotundament. Les cures, com?, qui les duu a terme?, i en quines condicions?…
És la reflexió a la qual us convidem avui.
Ara, la lluita feminista i social per democratitzar les cures està a l’ordre del dia i és un tema que ens concerneix a tots perquè qui no ha cuidat o a qui no l’han cuidat?
És responsabilitat de totes i tots reconèixer el valor social de les cures i garantir que aquest dret a cuidar i a ser cuidada, es doni en condicions dignes i de qualitat per a totes i tots.
Malauradament en els últims anys hem constatat la incapacitat del Sistema de garantir el benestar a una gran part de la població, per això hem de fer consciència i portar les cures al centre de la vida socioeconòmica, no perdre de vista que s’ha de donar sense les desigualtats socials que han caracteritzat la provisió i la recepció de les cures i empoderar tant als que són cuidats com als que proveeixen la cura.
És coneixement de totes les persones avui dia que les cures històricament han recaigut en nosaltres, les dones, una realitat que ens ha costat en molts casos la vida, l’amor i fins i tot a perdre’ns a nosaltres mateixes i això és el que ha de canviar d’una manera determinant.
Per totes aquestes raons volem inspirar-vos i avui 8 de Març tornem amb el nostre crit de batalla: Sí feminista!, acceptem les nostres mans i les de totes les persones, per a cuidar-nos millor.
Us estenem les nostres mans, perquè juntes les aixequem, ens manifestem, ens reivindiquem, sense caure en l’intent i aixecant-nos totes les vegades que faci falta!, per a continuar construint el món que volem, on les cures siguin responsabilitat de tots i totes.
Autores recomanades: Nancy Fraser, Amaia Pérez Orozco, Cristina Carrasco.