19 nov. Violències Visibles: Violència Estructural
El terme violència estructural és aplicable en aquelles situacions en les quals es produeix un mal en la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques (supervivència, benestar, identitat o llibertat) com a resultat dels processos d’estratificació social, és a dir, sense necessitat de formes de violència directa.
La violència estructural és un concepte desenvolupat per Johan Galtung en els 60, que es refereix a la manera en la qual algunes institucions o estructures socials danyen a uns certs individus impedint que es desenvolupin i aconsegueixin cobrir totes les seves necessitats. La violència estructural impediria que s’aconseguís la igualtat.
Unes certes estructures socials (ja siguin econòmiques, polítiques, culturals, mèdiques o legals) poden tenir un impacte molt negatiu sobre alguns grups o comunitats concretes. Així, problemes com el clasismo, el sexisme, el nacionalisme o el racisme serien resultat d’aquesta violència estructural.
És important tenir en compte que el terme no es refereix a alguna mena de mal físic causat cap a alguna minoria. Per contra, Galtung es referia a la causa subjacent de la diferència entre el potencial de les persones i els resultats reals que obtenen en les diferents àrees de la seva vida.
Segons alguns autors, la violència estructural no ha de ser anomenada simplement injustícia, ja que causa danys molt reals a les persones que la sofreixen. Aquest concepte està a la base de molts dels moviments moderns que busquen la igualtat entre diferents grups.
1. Característiques
Crea desigualtat
Les normes socials de les nostres cultures, a més d’unes certes institucions econòmiques i jurídiques, afecten diferents grups de persones de manera diferent.
A causa d’això, unes certes minories o grups menys afavorits es converteixen en víctimes de discriminació.
Un dels exemples més clars es produeix si ens fixem en les diferències de poder adquisitiu. Les persones de classes socials més altes tenen accés a tota mena de recursos i beneficis; mentre que aquelles amb una economia menys forta generalment han de conformar-se amb serveis d’una menor qualitat.
Impedeix o dificulta aconseguir els drets bàsics humans
Els estudiosos de la violència estructural diuen que aquest problema està a la base de les dificultats que tenen alguns grups per a aconseguir satisfer algunes de les seves necessitats bàsiques: supervivència, benestar, identitat o llibertat.
A causa de l’estratificació social (mitjançant la qual algunes persones són vistes com més vàlides o amb més drets que unes altres), els i les que estan en escalafons més baixos de la societat no poden aconseguir complir els seus objectius ni desenvolupar el seu potencial.
Normalment, s’associa la violència estructural a un conflicte entre dos o més grups, sent un d’ells el posseïdor de la majoria de recursos i per tant dificultant l’accés de l’altre a tota mena de béns i serveis.
Està a la base d’altres tipus de violència
La teoria del triangle de la violència, desenvolupada també per Galtung, tracta d’explicar l’aparició de conflictes de tota mena dins de les societats avançades.
Segons aquest sociòleg, la violència visible només seria una petita part dins d'un sistema que la legítima i l'acaba causant de manera indirecta. Així, la violència directa (la que implica comportaments i actes violents) seria provocada per altres dos tipus, que són la violència cultural i l'estructural. L'estructural seria la pitjor de les tres, i també la més difícil de detectar, ja que les estructures que impedeixen la persecució del propi benestar no serien visibles.
D’altra banda, la violència cultural tindria a veure amb l’aparició d’elements com l’art, la filosofia o la religió que legitimen els altres dos tipus de violència i ens permeten racionalitzar els actes contra un grup concret com una cosa normal.
2. Tipus
Des dels treballs de Galtung, la teoria de la violència estructural s’ha desenvolupat molt. Avui dia, es parla d’una gran quantitat de tipus, en funció dels grups que es vegin afectats per ella. A continuació veurem alguns dels més comuns.
Classicisme
Un dels primers tipus de violència estructural descrits té a veure amb les diferències que es produeixen en funció de l’estatus socioeconòmic que tingui una persona.
Així, les persones de les classes més altes tindrien accés a una quantitat desproporcionada de recursos, mentre que les de les baixes tindrien moltes dificultats per a viure bé.
El clasisme o lluita de classes està a la base de moviments culturals com el marxisme i el comunisme, que volen acabar amb aquesta suposada desigualtat.
Racisme
Altre dels tipus de violència estructural més esmentats és aquell pel qual s’afavoreixen a membres d’algunes races (principalment la caucàsica) alhora que es discrimina a unes altres.
Per exemple, s’ha observat repetides vegades que als Estats Units, les persones afroamericanes guanyen menys diners de mitjana a l’any, tenen pitjors resultats acadèmicament, i tenen més probabilitats de veure’s implicats en crims violents. La violència estructural estaria a la base d’aquests problemes.
Sexisme
Avui dia, probablement el tipus de violència estructural més esmentat és el sexisme; és a dir, la discriminació de les persones en funció del seu gènere.
Especialistes creuen que les dones sofreixen tot tipus de problemes a causa de la presència d’estructures socials i culturals que els impedeixen aconseguir tot el seu potencial.
Així, per exemple, s’intenten explicar fenòmens com la menor presència de dones en llocs de responsabilitat o els seus sous mitjans més baixos des de l’òptica de la violència estructural.
Homofòbia
Un altre grup suposadament més discriminats per les estructures socials és el col·lectiu LGBT. Les persones amb una orientació sexual diferent a l’heterosexualitat sofririen tot tipus d’efectes negatius a causa d’aquest aspecte de les seves vides, especialment en les cultures menys desenvolupades.
2. Exemples
Podem trobar exemples de violència estructural en tots aquells casos en els quals una persona no pot accedir a alguna mena de posició, bé o servei degut a un aspecte de la seva identitat com el seu origen, el seu sexe, la seva religió o la seva orientació sexual.
La violència estructural és un procés conjuntural, segons Galtung, en el centre del qual es troba l’explotació. En el cas de les dones la reflecteix millor el concepte de dominació, alguna cosa que va més enllà de l’econòmic. Es tracta d’una violència derivada del lloc que elles ocupen en l’ordre econòmic i de poder hegemònics. El que l’estructura de la propietat i dels salaris sigui desigual, cobrant menys les dones per treballs iguals als dels homes, que la pobresa en el món tingui rostre de dona –la feminització de la pobresa-, és violència estructural contra elles.
També ho és el que el poder amb majúscules, responsable de la presa de decisions importants que concerneixen a les vides d’homes i dones, estigui esbiaixat a favor dels homes. Ells són els qui ocupen els càrrecs importants, les presidències dels governs, les prefectures de les esglésies, els llocs dirigents de la majoria de les institucions i corporacions. També és violència estructural, per la qual cosa té d’increment de pobresa i de càrrega de treball afegida, el que la majoria de les famílies monoparentals, amb fills petits o majors dependents, caigui sota la responsabilitat única d’una dona.
Controvèrsia
Tot i que la teoria de la violència estructural està bastant estesa avui dia, molts i moltes científics i científiques creuen que no es tracta d’una explicació satisfactòria per als problemes que sofreixen uns certs col·lectius.
El fet que no s’hagi recopilat suficient evidència científica sobre aquest tema fa que avui dia puguem afirmar categòricament l’existència de la violència estructural o, en tot cas, dels efectes que suposadament provoca.