07 oct. Violències Visibles: Violència Vicària
La violència de gènere és la major xacra de les societats democràtiques. Les múltiples violències que s’exerceixen contra les dones són visibles, però la tolerància social impedeix posar-lis fre: prostitució, tracta, assetjament sexual i per raó de sexe, maternitat subrogada, bretxa salarial, agressió sexual fos i dins de les relacions de parella, cops, destrucció moral, humiliacions, tortures…tot en un marc de violència simbòlica que permet la seva legitimació.
La violència vicària és la més cruel i despietada perquè causa un mal irreparable i destrueix a la dona. Més de 40 nenes i nens han estat assassinades/ats pels seus pares biològics o parelles o exparelles de la mare des que el 2013 es va començar a comptabilitzar aquest tipus d’assassinats, l’objectiu dels quals és destruir a la dona per sempre.
Té com a objectiu danyar a la dona a través dels seus éssers estimats, especialment de les seves filles i fills, perquè es posin en contra de la mare o fins i tot l’agredeixin. També el control i el domini sobre la dona, en una ostentació màxima de possessió en una relació de poder que se sustenta en la desigualtat.
El pare exerceix una violència extrema contra les seves criatures, arribant fins i tot a causar-los la mort i utilitzant recursos de particular crueltat per a l’eliminació dels cadàvers en moltes ocasions. L’ànim de causar mal a la seva parella o exparella costi el que costi supera qualsevol afecte que pugui sentir per elles/s. L’objectiu és el control i el domini sobre la dona, en una ostentació màxima de possessió en una relació de poder que se sustenta en la desigualtat.
La violència vicària compta amb la complicitat d’una societat que qüestiona permanentment a les dones, que les priva d’autoritat i posa en dubte la seva paraula. Les dones solen intentar que la seva veu s’escolti en el col·legi d’aquestes filles o fills, entre les amistats, en la pròpia família, en els jutjats, però els imaginaris del “bon pare” i la “mala mare” s’imposen. Es prefereix escoltar l’home i fer costat a l’home que juga a ser víctima, que a aquestes dones que, desesperades, intenten fer sentir la seva veu per a evitar que el pare faci mal a les seves filles o fills.
Ángela González Carreño va presentar més de 30 denúncies perquè temia per la vida de la seva filla en les visites amb el pare, finalment aquest la va assassinar. El Comitè de la CEDAW va condemnar a l’Estat espanyol per negligència, però com veiem els assassinats s’han continuat produint i no s’han pres les mesures necessàries.