19 febr. Manifest 8M: “Davant l’odi, organitzem la vida”
Vivim un moment de retrocés democràtic. L’auge de la ultradreta no és una anècdota ni una moda passatgera: és una ofensiva política, cultural i simbòlica que qüestiona drets que semblaven consolidats.
Es normalitzen discursos que ataquen les dones, les persones LGTBIQ+, les persones migrades i racialitzades. Es banalitza la violència masclista. Es qüestiona el dret a decidir. Es posa en dubte la necessitat de polítiques d’igualtat. Allò que fa pocs anys era impensable torna a formar part del debat públic amb una inquietant naturalitat.
Davant la incertesa global, la guerra i la crisi econòmica, s’alimenta la por. Però aquesta por no assenyala els interessos econòmics que sostenen les desigualtats, ni el model neoliberal que precaritza la vida. En lloc d’això, es dirigeix cap als col·lectius més vulnerables, convertint-los en caps de turc d’un malestar que té arrels estructurals.
L’odi no apareix del no-res. S’organitza. Es finança. Es difon. Es converteix en relat. I quan l’odi es fa estructural, el que està en joc no són només drets concrets, sinó la possibilitat mateixa de viure amb dignitat, en comunitat i en convivència.
Davant aquest context, no podem limitar-nos a la indignació puntual ni a la resposta reactiva. Cal entendre què està passant. I decidir com volem viure.
El que realment està en joc
El que està en joc no són només drets concrets, ni lleis aïllades, ni titulars puntuals. El que està en joc és la manera com s’organitza la vida.
Quan es qüestiona el dret a decidir, quan es retallen polítiques d’igualtat, quan es desacredita el feminisme o es criminalitzen les persones migrades, no només es debaten mesures específiques. S’està redefinint qui té dret a existir amb dignitat i qui ha d’acceptar la precarietat com a destí.
El que està en joc és la possibilitat de viure sense por.
És el dret a ocupar l’espai públic sense violència.
És el dret a estimar, a crear, a expressar-se, a cuidar i a ser cuidada.
També està en joc la cultura com a espai crític. Quan es retallen recursos, quan es precaritzen les creadores, quan es buiden de contingut els espais comunitaris, no només es debilita un sector: es debilita la capacitat col·lectiva d’imaginar alternatives. Sense cultura crítica, la por circula amb més facilitat. Sense espais compartits, l’individualisme s’imposa com a única forma possible de vida.
El que està en joc és la convivència. És la possibilitat de construir societats diverses on la diferència no sigui una amenaça sinó una riquesa. És la idea que la vida no es pot organitzar des de la competència permanent ni des de l’exclusió.
Quan l’odi es converteix en marc polític, la precarietat deixa de ser un accident i es transforma en eina de control. I quan la precarietat s’estén, la capacitat d’organitzar-se es debilita.
Per això el que està en joc no és només el present, sinó el futur que volem habitar.
Organitzem la vida
Davant aquest context, no triem l’odi com a resposta. No reproduïm la lògica de la por ni de l’enfrontament permanent. Davant l’odi, organitzem la vida.
Organitzar la vida és una decisió política. És entendre que la resistència no es construeix només en la denúncia, sinó en la pràctica quotidiana. En la manera com ens relacionem, com ens cuidem, com creem, com sostenim espais i processos en el temps.
Organitzar la vida és generar comunitat
- És teixir xarxes de suport quan la precarietat aïlla.
- És crear espais culturals on la paraula circula i els cossos poden existir sense por.
- És compartir cures i repartir responsabilitats.
Organitzar la vida és resistir
- No des de la reacció immediata, sinó des de la constància.
- No des del soroll, sinó des de la pràctica sostinguda.
- És ocupar els marges i convertir-los en centre.
- És seguir trobant-nos, encara que el context sigui advers.
Organitzar la vida és Crear Refugi
- Espais habitables enmig de la violència simbòlica i material.
- Espais on el conflicte es pugui pensar, no només cridar.
- Espais on la diversitat no sigui tolerada, sinó celebrada.
Organitzar la vida és apostar per processos, no només per dates. El 8M no és un punt final ni una explosió puntual d’indignació. És una baula més d’una cadena de pràctiques que venen de lluny i que continuaran demà.
Perquè si l’odi s’organitza, nosaltres també ens organitzem.
I ho fem des de la vida.
Organitzar la vida és fer-ho
Quan parlem d’organitzar la vida, no parlem d’una idea abstracta. Parlem de pràctiques concretes, sostingudes en el temps. És obrir espais culturals quan la precarietat els vol tancar; impulsar festivals, corals, tallers i trobades que permetin que les dones i les dissidències ocupin l’escena, la paraula i el relat; crear context perquè la cultura no sigui un luxe, sinó una infraestructura de vida compartida.
- Davant la precarietat cultural, generem espais de creació i suport mutu.
- Davant la soledat i l’aïllament, construïm xarxa.
- Davant la invisibilització, posem cossos i veus al centre.
Això també és acció feminista.
Això també és resistència.
Això també és política.
Organitzar la vida no és només reaccionar davant l’odi, sinó proposar una altra manera d’estar al món. Una manera on la cultura no separa, sinó que vincula. On l’art no és decoració, sinó eina. On la comunitat no és eslògan, sinó pràctica.
No és un gest puntual. És una feina sostinguda. És temps invertit, recursos compartits, cures invisibles que fan possible que els espais existeixin.
Perquè davant l’odi, no ens repleguem.
Ens trobem.
Creem.
Sostenim.
Seguim!
Aquest 8M no és només una data al calendari. És un punt de trobada dins d’un procés que continua.
Durant les properes setmanes, compartirem accions culturals, espais de trobada i pràctiques col·lectives que formen part d’aquesta manera d’organitzar la vida. Projectes que neixen de la necessitat, del vincle i del compromís amb una cultura feminista viva.
Et convidem a seguir la campanya a través de les nostres xarxes socials, a participar en els esdeveniments, a ocupar els espais, a formar part de les xarxes que sostenen aquesta comunitat.
Perquè davant l’odi, no ens aïllem.
Ens organitzem.
I ho fem juntes.